Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
Cric, crec, crac, croc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Cric, crec, crac, croc.
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors, espantades,
es tanquen de cop.
Cric, crec, crac, croc.
què bonic el poema!
ResponElimina